Cavaller
Veig el sol com s’adorm lliscant suaument per damunt de les muntanyes.
Envaint un cop més les retines dels meus ulls amb un dolç i suau toc taronja.
El vent encongint-se entre les fulles dels arbres.
Envaint el paisatge amb el seu aroma d’estiu.
I el murmúll tendre dels ocells que ballen i ballen.
Esculpint memòries perdudes retorna el cavaller del saber.
Cavaller de la veritat.
Màrtir d’una ànima esgotada i ferida d’un estoc certer.
Aferrat a la barana de la vida
Arrelant angoixants preguntes sense resposta que donar.
Lliscant entre les memòries
que ja no tornaran.
A l’espera de la lluna… que poder… el calmarà.
Ai!... i si un dia el camí… no encertés a trobar?
Si al mirar cap el nord les muntanyes no veiés?
Si el color taronja en gris es tornés?
I les fulles dels arbres no es moguessin mai més?
Què seria de mi si l’aroma s’esgotés?
Si els ocells no cantessin, ni ballessin… Ai!... Ai! cavaller
Si tan sols em quedés un pàl·lid color que no endolcés
la pupil·la aspectant d’aquell cavaller?
Si m’envoltés la sospita que el meu senyor
no tornés a cau d’orella a burxar-me mai més
S’esvairia la força que m’empeny a voler saber
Perquè quan el cor s’atura l’ànima creix
On és la meva vida?
On és aquest secret?
On és la seva ànima… estimat cavaller?
Per en Roger
Papa 27 de Maig del 2006
Envaint un cop més les retines dels meus ulls amb un dolç i suau toc taronja.
El vent encongint-se entre les fulles dels arbres.
Envaint el paisatge amb el seu aroma d’estiu.
I el murmúll tendre dels ocells que ballen i ballen.
Esculpint memòries perdudes retorna el cavaller del saber.
Cavaller de la veritat.
Màrtir d’una ànima esgotada i ferida d’un estoc certer.
Aferrat a la barana de la vida
Arrelant angoixants preguntes sense resposta que donar.
Lliscant entre les memòries
que ja no tornaran.
A l’espera de la lluna… que poder… el calmarà.
Ai!... i si un dia el camí… no encertés a trobar?
Si al mirar cap el nord les muntanyes no veiés?
Si el color taronja en gris es tornés?
I les fulles dels arbres no es moguessin mai més?
Què seria de mi si l’aroma s’esgotés?
Si els ocells no cantessin, ni ballessin… Ai!... Ai! cavaller
Si tan sols em quedés un pàl·lid color que no endolcés
la pupil·la aspectant d’aquell cavaller?
Si m’envoltés la sospita que el meu senyor
no tornés a cau d’orella a burxar-me mai més
S’esvairia la força que m’empeny a voler saber
Perquè quan el cor s’atura l’ànima creix
On és la meva vida?
On és aquest secret?
On és la seva ànima… estimat cavaller?
Per en Roger
Papa 27 de Maig del 2006